Quina festa!!A la sortida de futbol, tots cap el cine Perdiu,propietat de la familia del meu home, sempre hi havia, una llarga cua i sovint s´exhaurien les entrades... sobretot per a veure les grans pel-licules, però també quan s´hi feia una sessió de màgia. A la porta el cacuero,el Sº peralta, i per una pesseta ens omplia la butxaca de cacauets amb una mesura que era un got d´alumini.
Amb dues grans cistelles plenes de caramels, xiclets,xufles, i pirulis.
el cine era de terra, pla davant de tot i en un racó,una gran estufa de carbó que el Tomasin a més de fer d´acomodador,tenia cura que no s´apagues.Quan obria la tapa i omplia l´estufa a paladas s´escampava per tot el local una mena de bola de fum i resplendor de flames que durava mentre tenia la tapa treta. Des de dalt el galliner queien pellofes de cacanets, papes de caramels, però eren temps bonics.
